Avui he suat la cansalada he fet un gi-geiko/uchi-comi amb el Sensei Hiruma i amb el Senpai Alonso i també amb un altre Sensei convidar en Kimura. Desprès més gi-geikos amb en Ferran, Jordi i Cesar i per acabar amb en Baena. Esgotador. Avui per primer cop m'ha faltat l'aire. Breathless q diuen a la pèrfida Albion. Però tot i així estic content, més que pel resultat dels combats - que avui no em puc queixar - per la sensació q aprenem -no només jo també els col·legues kendolechons - i q poc a poc els cops que donem són més musicals. M'ha fet gràcia aquesta sensació avui. He donat uns pocs mens q al picar el só ha estat com percusió. Chupi calabaza! Per cert he descobert q soc un kōhai. No sé molt bé com interpretar-ho, potser com la L als cotxes quan et treus el carnet, igual al Japo porten una K ;)
Per cert ja fa dies que en Kenzo s'ha anat a estiuejar al Japó amb la seva mare, la Misako, no sé si passaran tant calor com nosaltres aquí, desitjo que s'ho estiguin passant força bé. Ells tenen l'oportunitat de practicar en un Dojo al Japó. Quina sort! molts records des de Barna
Maquetas ultimos trabajos
Hace 2 años
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarJo crec, estimat Kendopitecus, que s’hauria de col•locar de forma estratègica un respirador al Men. És curiós de totes les maneres que avuí tots quatre anaven amb una disnea (no se si d’esforç, o del “susto” de fer gi-geiko amb els dos senseis :-) però van donar canya com petits grans kohais que som.
ResponderEliminarApa una abraçada, a recuperar-se i fins dijous que ens asfixiarem una mica més.
Si els mens sonen tant musicals potser que montem un grup!!! En comptes d'aerosmith ens podríem dir "aire please".
ResponderEliminarSiiiiiiiiii i qui toca la batería???? Ho dic pels cops de palet.
ResponderEliminar